Guia no oficial de la Pompeu Fabra

Benvingut! Segurament ja coneixes el discurs oficial sobre la UPF, però ara és hora que coneguis, de debò, com és ser-ne estudiant.

D’entrada cal tenir en compte que tant els docents com els alumnes d’aquesta institució són uns ‘flipats’ de categoria pel tema de ser “la millor Universitat d’Espanya”. Els ara convertits pixapins fa anys que estan exposats a les intoxicades aigües de la capital i això els deu haver fet embogir: diuen “nosequè” de crear un Harvard català!

Parlant de la ubicació de la Pompeu, l’il·luminat que va decidir ubicar una Universitat nova al centre de la Barcelona postolímpica era, per força, un optimista de mena. Diguem que li va quedar un campus… poc homogeni. De fet, la UPF té no un, sinó tres campus distribuïts per les zones més turístiques, hipsters i cares de la ciutat, cosa que els seus estudiants no barcelonins agraeixen cada mes quan toca pagar el lloguer. El cas és que en uns pocs quilòmetres de jungla urbana passem de perfils “perroflauta-bohemi” a perfils “pijo-luisvi”.

“l’existència d’un campus fantasma com Mar, del que tothom parla, però del que ningú en coneix els estudiants. “

Els campus de Ciutadella i Poblenou s’assemblen com un ou a una castanya i el fet que ho enrareix encara més és l’existència d’un campus fantasma com Mar, del que tothom parla, però del que ningú en coneix els estudiants.

Comencem pel campus de la Ciutadella. Aquests es creuen els reis de la Universitat per tenir una biblioteca certament bonica que s’omple d’estudiants de batxillerat que roben els llocs als consentits de Global. En aquest campus s’hi concentren les carreres més estranyes d’Espanya: que si Global Studies (també conegut com “tinc un 13 a la selectivitat i no sé què estudiar”), que si Filosofia, Política i Economia (que no te la colin, no és un triple grau!)… Total, el mateix repartit de diverses maneres. Però, el major tòpic que un ciutadallenc es pot endur, és ser el campus amb més “pijos” per metre quadrat. Què pots esperar d’estudiants de facultats com Economia o Dret, que creuen que anar amb tratge un dissabte de recuperacions en ple juliol els farà aprovar?

“Els de Ciutadella estan al costat del Zoo de Barcelona, però la veritable fauna la trobem al Campus Poblenou”

Els de Ciutadella estan al costat del Zoo de Barcelona, però la veritable fauna la trobem al Campus Poblenou. Podríem considerar els poblenouencs com aquell nen raret de classe que anava d’alternatiu per escoltar als Beatles, que la seva pel·lícula preferida era Pulp Fiction o tenia un crush pel Tomàs Molina. Els podem considerar “l’ovella negra” de la Pompeu. En primer lloc, perquè per no fer no fan ni exàmens i obtenen el mateix graduat. I, en segon lloc, perquè es queixen del seu “poc futur laboral” però sincerament no m’estranya, si es passen les tardes procrastinant, vestint com sense sostres, i rajant sobre els de Publicitat. Perquè l’únic característic que tenen és com no hi ha ni una persona heterosexual en aquell campus, cap, i ho dic seriosament. L’únic que saben fer és muntar les millors festes de la Pompeu. És clar, es podrien considerar “la crème de la crème” dels “ninis” catalans.

Un fet que em sembla paradoxal és com els d’humanitats són els únics que s’atreveixen a vestir xandall per Ciutadella, i els de Publicitat són els únics amb roba de primera mà que trobaràs a Poblenou. En aquest punt sembla que els campus troben una coincidència. Però, per què mentir, el que realment uneix a la Pompeu no són les seves diferències, ni tan sols els seus estereotips, sinó, el que garanteix que els de segon, tercer i quart no deixin la carrera: la vida universitària i la birreta a la plaça de torn.